No pretenc amb aquesta entrada emular mossèn Cinto Verdaguer ni molt menys (Déu me'n guard), però sí sortir al pas d'algunes acusacions que he rebut i que, de ben segur, rebré.
El cas és que tinc ganes de veure 2012. Ohh, això és gravíssim ehhh! pensarà algú. Doncs mira, cretí, et contestaré amb arguments sòlids perquè a través del blog no puc trencar-te la cara:
- Per mi el cinema ha de ser una altra manera de passar-ho bé. El director, Roland Emmerich, és un tio que domina l'espectacle, desde Soldado universal, Godzilla, el Día de Mañana, 10.000 bc... Sí, totes aquestes em van agradar. M'agrada anar al cinema per recrear-me en tots els matissos del dolby surround, fixar-me en tots els detalls dels efectes digitals i gaudir les imatges surrealistes que em presenten als meus nassos. Si, a més, hi vaig acompanyat d'una sueca de 1,80 m, l'experiència sensorial es multiplica.
- Les entrades de cine cada cop són més cares, i jo no sóc Fèlix Millet: cal ser selectiu, i veient aquest tipus de pel·lícules saps exactament què estàs pagant i a què t'enfrontes. No s'accepten queixes ni reclamacions. També hem de tenir en compte que aquest gènere del que estem parlant, visionat per megavideo, realment pot provocar infarts cerebrals.
- Els qui em coneixen saben que sóc un gran seguidor de cinema alternatiu, especialment de la dècada d'or del cinema turc.
8 comentaris:
Què gran el Supermen Dönuyör. No sap el descobriment que m'acaba de fer! Aquest recurs fílmic de la hòstia en plan Astèrix i l'home deixant-se caure d'un arbre en reverse no l'oblidaré mai. I quina acció trepidant! Quant n'han d'aprendre els especialistes i coreògrafs de Hong Kong de la cinematografia turca.
Molt ben dit! Tots som lliures de triar que volem veure, on i quan. No importa el gènere, el director o els actors, si és el que a un li agrada.
Gran, molt gran el cine turc :)
A mí el "Godzilla" d'Emmerich no em va agradar precisament. Però si a vostè li plauen les pel·lícules d'aquest home en pantalla gran, que és on realment es poden gaudir (jo amb "Independence Day" m'ho vaig passar de conya al cinema!), el cretí en qüestió que s'hi posi fulles. És igual que els que es queixen que "Transformers" és tonta. Quina conceptualitat volen trobar a robots gegants fotent-se tonyes???
Brillant el Superman turc, el felicito per haver-lo pujat. Fa uns anys vaig veure un parell de superherois filipins i estic intentant trobar-ne més. Quin submón...
Senyor Markutis i senyor Merdevalista: he penjat el superman turc, però no es perdin ET turc, star wars turc, rambo turc, i un llarg etc...
Si us plau, parlo molt seriosament, si no ho coneixien no s'ho perdin.
Senyora Dreamstocry: això és el que demano, llibertat!
Un dels avantatges d'haver fet un batxillerat de ciències és que pots gaudir de la literatura.
Els que feren humanitats tenien lectures obligades, amb recensions, comentaris de text i totes eixes coses que et fan odiar la literatura.
Literatura, cinema i d'altres manifestacions creatives són així: per a gaudir-les.
Molt bo el post.
Que gran el rambo turc. Com es nota que aquesta gentussa es van petar tot el pressupost en tè alucinògen pel càtering. Segurament el cretí del que parla es sent orgullós d'haver anat a veure la nova tifa d'en woody allen. kame-hame a la cara, home!
El prenc seriosament. Me'ls procuraré. Gràcies!!!
Si senyor, molt ben dit i amb un parell de pebrots!!! Sergi has de defendre la teva identitat i a qui no li agradi, que li donin molt pel cul.
Un consell, no estaria malament posar la opció trencar la cara o llista negre dels comentaristes que et critiquen! Així pots trencar-los-la sense aixecar-te de la cadira! ;)
Que gran el cine turc!! i quins efectes especials! M'encanta com puja l'home a l'arbre i les hosties que reparteix en Superman a tort i a dret. Si Turquia em va encantar com a país, ja no et dic les seves pelis!! :P
Publica un comentari a l'entrada