Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

diumenge, 14 de març del 2010

Miedo y asco en el mercadona

Les meves constants visites al mercadona del costat del pis patera on visc ara han suposat una experiència molt més enriquidora del que hom pugui pensar. He madurat, sóc més empàtic, millor persona, i fins i tot m'ha ajudat a entendre el funcionament de l'economia capitalista que ens té a tots esclavitzats, amb el Barça i el tjoob com úniques vàlvules d'escapament. Panes et circenses.

Amb l'únic objectiu de plasmar aquest coneixement adquirit, procediré a detallar un ticket a l'atzar d'una compra qualsevol de la setmana:

- Pizza Calzone: 2,49€
- Llong. s/picant: 2,18€
- Macarró ratllat* (500 gr): 0,59€
- Pizza Bolognesa (2): 4,78€
- Patates allioli: 0,95€
- Llet sencera: 0,95€
- Pa amb all: 0,85€
- Pizza 4 For: 2,39€

Sé el que esteu pensant: sí, és la llista de la compra d'un guanyador. Però voldria incidir particularment en l'assumpte dels macarrons.

Ara ve el secret que els peixos grossos de Wall Street no volen que sapigueu

Els qui hagin trepitjat un mercadona saben que, disposats al bell mig de cadascun dels passadissos, sigui quina sigui la secció, hi ha enormes caixes de cartró que contenen bosses d'1kg de macarrons Hacendado. Són macarrons estàndard, de batalla, el napalm de marca blanca. Aquesta bossa costa, posem per cas, 0,85€. El problema és que al pis patera disposem d'un espai molt reduït, amb la qual cosa si hi entra una bossa d'1kg he de surtir jo. Doncs bé, la lògica dicta que si em dirigeixo a la secció de pasta, hi trobi la tan desitjada bossa de 500g., a meitat de preu, oi?

Debat sobre la taula: morbo de les caixeres, sí o no?

Doncs toca't els collons. NO HI HA MACARRONS NORMALS.

Hi podem trobar els esmentats macarrons ratllats, de huevo, vegetales, light, de sémola de trigo, con calcio, con vitamina C, sin gluten, con doble de gluten, con alas, extra-absorbentes... Tots ells en el format de 500gr, però a un preu que ronda el 80% del de 1kg, degut al seu sofisticat disseny. Ja ens l'han clavat doblada.

Pot ser que sí que existeixi tal bossa, però la deuen haver amagat amb el sant grial, perquè jo no l'he vista per enlloc. Estem parlant Hacendado eh? Si és així i algú m'ho fa saber, aquest post serà eliminat i posteriorment executat amb un tret a la nuca.

PS1. El títol alternatiu d'aquesta entrada era Vicky Cristina Mercadona. No volia que aquest enginyós joc de paraules caigués en l'oblit.
PS2. Acabo de repassar el text i m'he espantat a mi mateix. Aquest blog està fent puenting sense corda.

18 comentaris:

RaT ha dit...

... interesantííííssim el seu post... m'ha agradat molt. Els que vivim en minipisos mai no surtim com a grup de presió. Felicitats pel post.

Dr. Muerte ha dit...

Ah amic! és el concepte de "paquet petit = millor qualitat". Una mentida monstruosa que amaga el consum de tofu, la salsa de soja blanca i els cigrons orgànics. Pot optar per compartir el paquet d'1 kg de macarrons amb algun desaprensiu que es trobi en la seva mateixa posició i així enfonsar Mercadona en una crisi d'identitat. Consell gratuït.

Lectora ha dit...

Uhm, no m´havia fixat, jo l´altre dia me vaig trobar un caragol sense closca dins l´ensiam, casi em mor del fàstic, culpa meva perquè no la vaig rentar primer supòs, ja sabeu aggggh....

Senyor Merdevalista ha dit...

Estic amb la RaTeta: un senyor post, Sergi, enhorabona.
Doncs no t'estranyi que aquests fills de puta hagin parit un estudi sobre la capacitat mitjana dels armaris de la majoria de pisos i hagin conclós que la manera més pràctica de fotre la clavada al personal és concentrar els preus més cars en la gama més sol·licitada. Però és només una teoria.
El que no és cap teoria sinó un fet és que a mí ja no hi ha caixeres que em donin morbo. Bé, menteixo, al Bonpreu del costat de casa n'hi ha una. I para de comptar (havies obert debat, sí?).

Remitjó ha dit...

El meu poble era trist. No hi hagut mai massa llocs on anar. Fa molts anys teníem pubs i fins i tot un parell de discoteques, però tot va tancar. Els dos cinemes fa molt de temps que estan en runes i les instal·lacions esportives deixen molt a desitjar.

Els habitatnts, però, vam veure la llum al final del túnel quan fa 8 anys va obrir el Mercadona!

Ara ja tenim on anar a passejar envoltats de gent, un lloc on compartir inquietuds, on conversar amb els amics mentre omplim el rebost.

Sí, és trist, molt trist, però és veritat, gràcies (o per culpa de, com vulguin) als meus governants locals, el Mercadona és el centre neuràlgic del meu poble.


Em veig obligat, tot i això, a compartir el seu anàlisi sobre alguns dels seus productes.

A vegades és difícil trobar la mida adient d'un producte si un viu sol o només amb parella (i no, no sóc gay)


El mateix que vostè denuncia, passa amb:

- envasos de carxofes: t'obliguen a comprar més d'un quilo de carxofes quan tu només en vols tres o quatre per una amanida o per un arròs amb verdura

- brics de nata per cuinar: venen en paquets de tres. Conseqüència, et veus obligat a menjar pasta a la Carbonara una setmana sencera.

- raspalls de dents: els de la seva marca (Deliplus o alguna cosa per l'estil) venen també en paquets de tres. Sí ja, sé que els dentistes recomanen canviar-lo cada mes, però no em refio d'ells. Recordin que 1 de cada deu recomana menjar xiclets amb sucre.


- iogurts amb fruites: paquets de 12




I aixì fins l'infinit.

Doctor J ha dit...

Pensi que un cop entrem en un supermercat, som titelles en mans dels especialistes en marketing. Per molta llista i molt mirats que siguem, ens la fotran doblegada.
Per cert, veig que és vostè un gran fan de les pizzes...

Anònim ha dit...

Molt bona observació! L'única solució que se m'acut és, abans d'entrar, partir la d'1kg per la meitat i deixar l'altra meitat a fora. Problema: els veïns poden robar els 500 restants.
Per cert, tanta pizza ja és bona?

El senyor gerent ha dit...

Sergi,
escolti felicitats pel seu menú tant variat d'hidrats de carboni, hidrats de carboni i més hidrats de carboni.

Anònim ha dit...

JAJAJA! Brutal!

Per cert, SI al morbo de les caixeres, com més txonis siguin millor.

Sergi ha dit...

Benvolguda Rateta Miquey, moltíssimes gràcies dona! Viure en un minipis dóna material per uns quants posts.

Benvolgut Dr Muerte, ni se m'havia passat pel cap, moltes mercès pel consell. A veure si els companys de pis volen compartir alguna cosa més que el MEU sabó.

Benvolguda Sonja, això si que m'hagués fotut enlaire el dinar, quin fàstic...

Bevolgut Senyor Merdevalista, gràcies mestre, gràcies! Quasi que millor deixo aquest blog així i n'obro un altre no? ;)
No tinc experiència en terreny bonpreu, però les caixeres deuen ser més catalanetes, i això sempre suma punts.

Benvolgut Remitjó, si el mercadona és el millor del seu poble, no vull ni imaginar-me què és el pitjor... Totalment cert que els solters vaguem pels passadissos com ànimes en pena, però li recomano la secció de plats preparats: són tots d'una única, patètica i solitària ració.

Benvolgut Doctor J, ens la claven doblada en supermercats, i a qualsevol establiment, em temo!

Benvolgut Albert, bona idea! Que si tanta pizza és bona? Boníssima! No l'has tastada mai?

Benvolgut Senyor Gerent, en sóc conscient, té vostè tota la raó. A partir de demà procuraré canviar i menjar més pasta.

Benvolgut Mecànic Emprenyat, això volia sentir, caixeres xonis al poder!

Anònim ha dit...

Però on és el problema? en comptes de comprar mig quilo en compreu un i em convideu a sopaaaaar!!!

Sergi ha dit...

Noa Literal, si hagués presenciat vostè algun dels meus abominables intents de cuinar, no voldria acostar-se a menys de 2 km del piset.

sànset i utnoa ha dit...

Mercadona té un pacte amb satanàs (àlies Ronald McDonald) per aconseguir que tots rebentem del colesterol.

*Sànset*

Sergi ha dit...

Sànset, el colesterol no sé com el tinc, però entre una cosa i l'altra m'estic posant com un bacó.

Unknown ha dit...

tu?!?!
al super?!?
demanaré al encarregat un video de la camara de vigilancia!

m

Sergi ha dit...

Emma, fuig d'aquí!! Corre tant ràpid com puguis i no miris enrera!!!

Marina Raurell ha dit...

Amb aquesta llista de la compra no vindria mai a menjar al vostre pis patera! jaja. He rigut molt amb el post, realment cert... jo acabo comprant paquets grans i ficant productes inversemblants al congelador perquè no se'm facin malbé. Si, la pasta crua també.

Sergi ha dit...

Marina, vostè s'ho perd. Jo al congelador li tinc una mania especial i procuraré evitar-lo fins les últimes conseqüències.