Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

dissabte, 28 d’agost de 2010

The expendables

Despatxaré ràpid aquesta reunió de dinosaures dient que si la emetessin demà a les 16:00 per Antena 3 ningú notaria la diferència. D'acord que la intenció de Stallone és recuperar el cinema d'acció dels 80 que el va portar a la glòria, però estem al puto 2010 i el públic demanda més sang, sarcasme, i acció passada de rosca. Em vaig avorrir veient les mateixes baralles i explosions de sempre, amb un guió poc consistent. I en aquest context, poc consistent és un eufemisme de merdós.

A més, a l'hora de la veritat els únics que reparteixen estopa són Sly, Statham, i Li, amb Eric Roberts com a dolent de la funció. El governator i en Willis apareixen en un cameo (divertit) de dos minuts però que no val el preu de l'entrada.

Queda reservada als fans més radicals del gènere i de Stallone, i no és el cas.

Una ració doble de botox, si us plau

I ja està. Teniu a la vostra disposició la secció de comentaris per criticar-me o fer-me quedar malament, que es veu que és un esport que ho està petant aquest estiu.

9 comentaris:

Josep ha dit...

Només un detall: el "dolent" Eric Roberts surt clavat al Dominique de Villepin:
Imatges Google.

El dictador pretén ser Hugo Chávez, oi?

Remitjó ha dit...

Com el veig una mica trist (i tot i que no he vist la pel·lícula) li diré que el seu anàlisi em sembla molt acurat i que ha aconseguit convèncer-me: no pagaré l'entrada.

Aquesta setmana em ficaré en "mode cultureta" i aniré a veure la del Woody Allen. L'ha vist?

Sergi ha dit...

Josep, li dóno un 10 al seu doble: clavat. El dictador és Hugo Chávez caracteritzat de Sadam Hussein, la qual cosa dona idea de l'americanada a la que ens enfrontem. Parlant de dobles, ahir em va semblar veure'l per Sants, però sense la banda vermella als ulls no em vaig convèncer a mi mateix per saludar-lo.

Remitjó, ja em coneix millor vostè que ma mare. La de Woody Allen no l'he vist i no en tinc previsió, ja que la prioritat absoluta ara és per "Todo sobre mi desmadre".

Josep ha dit...

Barret i pantalons curts negres, aixi vaig aquests dies per Sants.

Josep ha dit...

Ah, jo també he vist la pel·li. Necessitava evasió.

Llesca ha dit...

A mi també m'ha acabat de convèncer. Hi havia gent intentant temptar-me i fer-me anar a veure-la. M'estimo més estalviar-me la pasta i deixar-la pendent de veure per alguna nit a casa amb uns quants amics, mentre ens emborratxem i xalem amb les hòsties i les explosions.

Albert B. i R. ha dit...

No tenia previst anar-hi, més raó encara per a no fer-ho. Per cert, deu ser una de les pel·lícules amb una mitjana d'edat més alta, pel que veig. Una mena de Milan fílmic?

sànset i utnoa ha dit...

Jo prefereixo no veure-la. Em tocaria molt la pera treure la meva darrera menja gràcies a "l'encant" de l'últim crim del Stallone.

+Sànset+

Sergi ha dit...

Josep, ara no sé què dir-li, tinc espais en blanc a la memòria... La peli també la vaig veure en un moment en què necessitava evadir-me, i la vaig cagar.

Llesca, correcte. És exactament el què ha de fer, una festa "rambo".

Albert, una definició perfecta.

Sànset, una altra opció presa amb sentit comú.