Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

divendres, 6 d’agost de 2010

Veinte poemas de amor y una canción de Lady Gaga

En un intent inútil per provar d'entendre la ment femenina, he començat a veure Sexo en Nueva York. I efectivament, he començat i prou, perquè no he aguantat més de 5 minuts de l'episodi pilot. Ara estic a punt de llegir Pablo Neruda i Mario Beneditto, a veure què tal.

La protagonista és més lletja que pegar el nen Jesús amb un puny americà

D'altra banda, aprofito l'avinentesa per exorcitzar una cançó que no em puc treure del cap a causa de la seva omnipresència. Penjaré el video i el posaré en reproducció contínua, mentre el cap em dóna voltes de 360º i em pujo literalment per les parets.


10 comentaris:

Remitjó ha dit...

Sí, sí, lletja, però jo melafo.

Tanmateix, a la Gaga... bé a aquesta també, tot i que em fot un fàstic més gran que el seu ego (el d'ella, no pas el vostre)

Josep ha dit...

N'hi ha que són boniques, n'hi ha que són follables, i algunes totes dues coses.

En algun racó del nostre cervell hi ha un subprograma que diu "és moderadament lletja i altament viciosa: TIRA-TE-LA!"

Txisky ha dit...

Jo no melafo, seria zoofília!

sànset i utnoa ha dit...

Vols dir que no se’t llençaran a sobre una panda de Pares bostonians amb l’excusa de l’exorcisme?

*Sànset*

Llesca ha dit...

Sexo en Nueva York, Neruda, Lady Gaga...? Què és el següent? Llegir la Cosmopolitan mentre pren un cafè a l'Starbucks?

Albert B. i R. ha dit...

Doncs a mi em va tocar veure Sexo en Nueva York de principi a final. Sortosament, a ella tampoc li va agradar del tot i no ha dit d'anar a veure la segona part. Aquesta ja deu ser acollonant. És tan absurda, ridícula i sense sentit!

Dr. Muerte ha dit...

Doncs ep! tranquils tots! Que ja comencen a emetre's noves merdes iguals o pitjors en aquestes terres!
Apuntin aquest nom (tot i que ho traduiran com els surti dels collons allà):

- Hellcats (competicions de xirlíders, sujuro!). Busquin-t'ho a la wiki i esfereeixin-se!

Senyor Merdevalista ha dit...

Qui pitjor ho té és en Matthew Broderick, que no tenint-ne prou amb haver d'entonar malediccions cada matí envers ell mateix i la seva lamentable carrera, a sobre resulta que la insofrible còpia barata de la també insofrible Jennifer Aniston li passa la mà per la cara i amb aquella puta merda de sèrie. Per cert, et felicito, doncs jo ni tan sols l'he aguantada tant.
De Lady Gaga millor no comento, que no sabria per on començar de tant bizarra com és.

sal i sucre ha dit...

He vist perversions horribles, però això seu no té nom.

Sergi ha dit...

Remitjó, es pot saber on estan els seus límits???

Josep, tenia entès que follable i bonica eren sinònims.

Txisky, seria una nova parafília sexual que encara no té nom.

Sànset, si son mares millor, i si són MILF treiem el cava.

Llesca, doncs sí li dic la que acabo de veure... Prengui nota: knight and day. Ara destrueixi la nota.

Albert, jo parlava de la serie, però tu vas veure la película sencera! No tens perdó de Déu.

Dr Muerte, potser té gràcia i tot. Jo em pensava que "Glee" seria una merda i, efectivament, és una merda.

Senyor Merdevalista, mira que era fan d'en broderick, però entre això i el inspector gadget, em va caure als peus fa temps.

Sal i sucre, ho sé. Ser-ne conscient és el primer pas.