Un element que considero de gran importància a qualsevol film és la banda sonora. Una bona cançó en un moment donat pot elevar una escena mediocre a la categoria de memorable. Tu agafa qualsevol conyàs de Garci, fes sonar rock del bo, i em posaré dempeus sobre la butaca per aplaudir tal inesperat cop de geni. Només que als crèdits del final (que cal llegir-los tots i cadascun SEMPRE) soni alguna cosa decent, ja em compensa d'alguna manera un suplici de 120 minuts, com ara American Playboy, pel·lícula obviada en el seu dia en aquest blog per motius evidents.
Podria posar molts exemples de grans bandes sonores, no només de compositors que m'agraden (que Monesvol beneeixi John Williams, Enio Morricone, Jerry Goldsmith, Danny Elfman...), sinó de cançons seleccionades amb bon gust, encara que sigui per vendre'n el cd.
Penjaré una mostra paradigmàtica d'una banda sonora amb dos collons, d'una pel·lícula no menys collonuda: Terminator II.
Sé que no descobreixo res de nou, però és que només sentir-ne el primer minut podria transformar el més maricón dels jonas brothers en un schuarzenegerrr dopat de testoterona. A més a més, el videoclip compta amb cameo inclòs del governator. Imprescindible.
Observació: han passat 18 anys des de T2. La saga ha anat a pitjor; guns'n roses toca fons; i James Cameron, ho veig venir, amb Avatar ens colarà un gol per l'escaire. El temps és un cabró.
8 comentaris:
Té vostè tota la raó. Fins i tot hi ha pel·lícules que tot i essent un maleït cagarro, la banda sonora mereix ser recordada (per exemple, "El primer caballero").
Brillant l'observació sobre Terminator II.
Només un apunt: diria que la darrera d'en Cameron es titula "Avatar".
Salutacions!
Alguna proposta perquè una cançó de Manel sigui banda sonora d'alguna pel·lícula?
Senyor Merdevalista: gràcies per la correcció, edito inmediatament.
Senyor Albert: vostè mateix, com a gran coneixedor de l'esmentada banda.
El de la primera foto és Pitingo? És una amenaça o té informació privilegiada? En qualsevol cas no crec que triguin massa en colar-nos-el a alguna BS.
Markitus, segur que l'Almodovar ja la fitxat pel seu proper drama soporífer.
Per cert, que gran és Slash, cada dia toca millor!
Senyor Markutis, la foto és de Ashton Kutcher, relacionant amb l'esmentada American Playboy.
Però podria ser Pitingo perfectament.
Realment si que hi ha bandes sonores que et marquen, no saps de quina pel·licula són però les cantes. O que les sents i et venen les imatges, que si algú et diu: si aquesta peli.. no.. però amb un troçet de cançò ja saps quina és. Llavors, moltes pelis les recordem per la bs i no per com són, no?
Hvala za intiresny Blog
Publica un comentari a l'entrada