Amic de l'Odi

Amic de l'Odi
Odiem i odiarem

diumenge, 15 de novembre de 2009

Assetjament sexual

La història que segueix a continuació és verídica, si bé canviaré els noms dels protagonistes per mantenir les identitats anònimes i no comprometre ningú. Com que encara no he vist 2012, crec que puc ajudar a donar a conèixer un problema latent en algunes oficines i centres de treball catalans.
Tinc un amic, al qual li direm Ewok, que se sent assetjat sexualment per una dona de la seva feina, a partir d'ara anomenada Jabba, que gaudeix d'una posició superior dins la jerarquia de l'empresa. Com és d'esperar, Jabba no és una milf a lo nicole kidman; més aviat es tracta d'una mescla perfecta entre el ninot gegant de Cazafantasmas 1 i Carmen de Mairena.

Passa't pel meu despatx... i tanca la porta

Des de gairebé el primer dia de feina, l'Ewok ha notat com Jabba li va descaradament al darrere, fins al punt de fer-se omnipresent en cadascun dels moviments del pobre nano: si ell va a fer-se un cafè, ella anirà corrents a prendre un te; si ell va a fer unes fotocòpies, allà estarà ella fent cua a massa poca distància; si s'aixeca per anar al lavabo, sap que ella estarà al bell mig del camí i haurà de fintar-la al més pur estil messi.
Poc a poc l'assetjament s'ha anat fent més evident. Ella l'ataca directament mentre treballa, se li acosta amb qualsevol excusa absurda i li col·loca el pitram a escassos centímetres de la cara (és d'aquells que no se sap on acaba el pit i comença la panxa), envaïnt sempre la seva esfera individual. Fins i tot ha rebut subtils propostes de contacte físic (necesito un masaje). Recordem que Jabba pesa gairebé el doble que Ewok, la qual cosa exerceix un cert factor intimidatori.

La situació es veu agreujada per la sequera sexual que travessa l'ewok. És comparable a morir-se de sed enmig del desert tenint a l'abast una font d'on brolla àcid sulfúric.

Fes-li un bon repàs als meus... informes

El nostre protagonista sap com funciona la justícia en aquests casos:
- Dona assetjada: inmediata ordre d'allunyament per l'assetjador, presó preventiva, fitxa policial, castració química, retirada del carnet del barça...
- Home assetjat: la denúncia no serà portada a tràmit, i en el millor dels casos el jutge li dirà maricón a la cara.

De moment no ha arribat fins aquest extrem, però el que era una gràcia per explicar als colegues els divendres nit està començant a provocar-li certa ansietat, ja que és una feina que necessita i no sap exactament com comportar-se per no tenir problemes. Només se sent animat quan veu els cartellets del ministerio de igualdad.

És llavors quan l'ewok es peta de riure.

17 comentaris:

Senyor Merdevalista ha dit...

La puta, mossènyer, el seu amic té un marrón de ca l'ample! Se m'acut que alguna companya d'oficina amb qui tingui confiança i no tingui parella coneguda pugui fingir-ne l'emparellament perquè l'altra deixi de tocar els collons. O que el visiti a l'oficina una amiga convertida en nòvia per a l'ocasió. No hi ha garantia d'èxit, però pensi en la possibilitat que hi hagi efectes secundaris inesperats i agradables.

"És comparable a morir-se de sed enmig del desert tenint a l'abast una font d'on brolla àcid sulfúric". Aquesta imatge no té preu, ho sap?

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Que deixi caure com qui no vol que ha enganxat una malatia de transmissió sexual. Segur que la foca no se li acosta més

Josep ha dit...

- Què en pensa el seu amic de la via genital a la promoció laboral?

- Què en pensa el seu amic del bioterrorisme a petita escala?

- Què en pensa el seu amic de la Justícia Poètica?

Segons les respostes donades, li podríem donar un cop de ma.

Anònim ha dit...

Doncs que es queixi davant de la tal senyora de les molesties de la hepatitis C, la guarreria de la gent (incloent-se), i la crueltat de la sort. Si la dona en lloc de sortir corrent, posa una cara rara, que li expliqui com recentment, han detectat la presencia de tal virus a la seva sang, com no s'ho explica que li va passar, com de desgraciat n'es i com pot ser que d'altres, molt mes guarros i promiscus que ell, no en tenen res. La mirada de desesperat al final de tal discurs no es necessaria.
Ja veura el seu amic com d'aquesta manera, tindra la tranquil-litat laboral assegurada per a sempre mes! Qualsevol altra companya interessada que hi pogues apareixer, sera degudament informada sobre la seva mala sort i desgracia, ho tindra en compte a l'hora d'evaluar-lo com a persona i decidira a favor de no apropar-se, d'una manera molt subtil i refinada, sense preguntar-li res. Perque les opinions i els coneixements dels altres importen!!! D'aixo se'n diu esser una persona practica. I es que la majoria ho son. :-D

Dreamstocry ha dit...

Algunes solucions les trobo acceptables, jo en tinc una que més o menys funciona, val que la meva situació és diferent a la seva, però ha donat resultat algun cop: Dir que tens parella, parlar d’ella com si res, explicar-li coses a la seva companya, fer veure que et truca o la truques. Parlar-ne amb tota naturalitat.
Jo ho vaig provar un cop a la feina i em van deixar de molestar. També funciona a la vida diària quan hi ha algú que no t’interessa, però això ja és un poc covard per no dir les coses a la cara.
Potser li funciona potser no, però ho pot provar.

2012 està bé, m’esperava molta més destrucció, que n’hi ha i molta, impacten algunes escenes. Hi ha escenes bastant tècniques que et perds una mica, si no saps del tema però es segueix bé. També hi ha alguna part d’humor, molt bo realment. Es passa bastant ràpid, però com tota pel•lícula hi ha els protagonistes que ja sabem com acaben, la noia pija, el boig, etc. I en vo per suposat, l’americà costa però quan ho parla un rus, francès,... totalment comprensible. Vegi-la.

Anònim ha dit...

Deu ser molt jove i sense experiencia aquest amic teu, eh? Quants anys te? 16? 17? Encara va demanant consells a sa mare per saber on ha de ficar la tita? Digues-li que no deixi escapar-se l'oportunitat, es un cas clasic d'us del quart forat!!! I quant se'n cansa, li pot dir clarament a aquella dona que el seu pit ja no li va.

Albert B. i R. ha dit...

Bon embolic el de l'amic. Què li has aconsellat que faci?

Sergi ha dit...

Gràcies a tots vostès per la seva ajuda i bona voluntat. Cal dir que dona la puta casualitat que per temes de torns els dos protagonistes no tornaran a coincidir gaires dies, però encara ho podrem posar tot en pràctica.

Mestre Merdevalista: la seva recomanació sembla la més sensata.

Mestre CETINA i anònim de les 12:21: no estem segurs que l'estigmatització d'una MTS compensi.

Mestre Josep: les dues primeres opcions no les considera. I disculpi la meva infinita ignorància però no entenc el concepte "justícia poètica". Ni amb el google.

Anònim de les 16:06: el meu amic s'ha tirat trols i orcos de les profunditats de mordor, però la imatge que suggereix vostè l'incita a arrancar-se els ulls.

Mestre Albert: estamos trabajando en ellooou.

Josep ha dit...

El meu pla incloia contagiar-li una malaltia a la tia

Sergi ha dit...

Primer provarem lo de la nòvia. Si no funciona, treurem l'artilleria pesada...

Anònim ha dit...

Vagi amb compte, Sr. Josep, que com deia un bon amic meu, les malalties surten d'on menys t'ho esperes. Au! Què faríem sense els amics!

Per cert, corre un rumor que hi ha un virus que deixa als contagiats impotents, vostè en sap cap cosa?

Dreamstocry ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Markutis ha dit...

Perquè anar a la feina vestit de dona i dir que et vols canviar de sexe, no, oi?

iaiapunkarra ha dit...

Que es posi un dia a parlar de dones i li comenti, així com qui no vol la cosa, que se la pelaria per tota la vida abans que haver-se de follar una sola vegada una gorda menopàusica amb agravant de pèrdues d'orina i tetes caigudes.

Josep ha dit...

La Iaia Punkä té més raó que una santa.

Sergi ha dit...

Mestre Markutis; allò que dèiem, massa contres i pocs pros.

Mestressa Punkarra: sóc un gran admirador de la sinceritat en la seva vessant més brutal, ho considerarem seriosament, gràcies.

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Uff, jo crec que jugar la carta de la gelosia és una jugada molt arriscada. Enfurismar a una senyora com aquesta pot tenir conseqüències imprevisibles.