Si una persona escolta el st. anger de metallica pot concloure que té poca qualitat. En canvi, si el posa just després de qualsevol disc d'amaral (aka infernal), li semblarà un orgasme múltiple a nivell auditiu.
Troll 2 és un bon exemple del concepte qualitat relativa. Aquesta joia italo-americana estrenada a principis dels 90 traspassa la línia de la vergona aliena per ocupar el lloc que li pertoca a la història cinematogràfica: la destrucció del setè art en totes les seves vessants.
L'argument és espectacular: Una família americana se'n va de vacances a un poble on els seus habitants en realitat són goblins que han adquirit forma humana i transformen la gent normal en planta per poder menjar-se'ls (sic).
He rebut queixes sobre 2012, però el problema és que la gent no està curtida amb Troll 2. Penjaré la que és la millor/pitjor escena (recordem que està per sobre del bé i del mal). El personatge en qüestió observa com es mengen la seva companya, observin aquests 20 segons de carisma i pur nervi. Endavant vídeo.
La mosca és real.
La mosca és real.
Cal destacar que Troll 2 no té res a veure amb Troll 1 ni Troll 3. L'únic nexe en comú de la trilogia són els lamentables goblins, midgets amb careta de goma que no veuen tres en un burro. De fet en un dels cartells de Troll 2 hi apareix una espècie de llop tot ganso que no surt en cap de les 3.
Això és una estafa a gran escala, i no el cas praetoria.
Trola 2
8 comentaris:
Però per favor! Quin actor tan dolent! Quina cara d'empanat! Sembla que s'hagi quedat embobat mirant els núvols!
De quin videoclub és vostè soci?
Mestre Albert: tots els actors haurien hagut de ser executats el dia de l'estrena.
Mestre Josep: té raó, he tocat fons.
Benvolgut Sergi:
jo he participat en alguna Marató de Cine Caspós. I són força divertides, només cal una mica d'alcohol i ganes de passar-ho bé.
Efectivament Mestre, aquesta me l'he pres massa seriosament i m'ha sortit sang del nas.
Mai li podrem pagar les bones estones que ens fa passar la seva basta (potser massa i tot) cultura. Vostè és un heroi disposat a sacrificar la seva salut mental per transmetre'ns el bo i millor de la cinematografia mundial.
Mestre Markutis, si això és cert, la pèrdua de massa cerebral haurà valgut la pena.
Oh, què gran!!! L'escena en qüestió es troba també en aquesta sel·lecció:
http://www.youtube.com/watch?v=DpXV4g-kVVc
Sel·lecció de puta merda, és clar.
Mil gràcies per parlar de morralla, mossènyer!!!
Publica un comentari a l'entrada