El dia abans de la final de la champions em trobava en aquesta horrible ciutat del sud d'Anglaterra per una entrevista de feina. Com que anava curt de temps, vaig agafar un taxi. El taxista, en saber que era de Barcelona, em va felicitar per haver arribat fins a Roma, però acte seguit em va dir que no calia que mirés el partit: no hi teníem res a fer. Que el barça mai havia estat superior a un equip anglès, que Messi desapareixia, que no teníem defensa, que el Manchester era molt millor. En definitiva, que no em preocupés, que el partit ja estava perdut.
Portsmouth podria ser arrassada per un tsunami i a ningú li importaria
Em queda una setmana per aprendre a xiular.
Portsmouth podria ser arrassada per un tsunami i a ningú li importariaFinalment no em van donar la feina, així que no vaig tenir l'oportunitat de tornar-hi, felicitar el taxista pel subcampionat, i calar foc al seu taxi. Però la lliçó que en vaig treure és que sempre, sempre, cal mantenir la fe. Encara que pintin bastos.
Tot i aquesta motivació, reconec que al camp no animo com hauria de fer-ho. Cada any em prometo a mi mateix que aprendré a xiular com Déu mana abans del barça - madrid. Em sembla que és la millor forma de pressionar, ja que els crits d'una sola persona només molesten al iaio que seu davant. Dubto que Guti senti les diferents observacions i comentaris que li dirigeixen els barcelonistes, a no ser que es posi tot el públic d'acord per corejar algun insult, la qual cosa al camp nou passa 2 o 3 vegades per partit.
Messi golpeó con la cara la inocente bota de Amorebieta
Messi golpeó con la cara la inocente bota de AmorebietaEls aplaudiments tampoc crec que tinguin un efecte devastador en els jugadors. També hi ha aficionats que s'emporten un xiulet a l'estadi però, amb tots els meus respectes, són una mica maricons. I després estan els de la trompeta de gas. Que què opino dels de la trompeta de gas? Gràcies per preguntar.
Crec recordar una escena de La lista de Schindler en què els nazis agafen un grup de jueus i els posen en fila, de manera que amb un sol tret en maten uns quants i estalvien munició. Doncs bé, els de la trompeta de gas no valen aquesta única bala, així que els rebentava a cops de culata o millor, amb la seva pròpia trompeta. No seria irònic?
Em queda una setmana per aprendre a xiular.
10 comentaris:
Quin mal!!!
Sí, a la grada del Camp Nou li costa cridar i animar, tot i que amb el Madrid la cosa s'anima i és diferent. Esperem poder sentir els teus xiulets des de les nostres llars!
Aprengui a xiular tot el que vulgui, però, si us plau, arregli això d'animar. Li dic jo que de tant en quant un crit sec de "Però visca el Barça, cagunlaputa!!!" galvanitza el personal proper. A menys que siguin iaios, que aleshores et miren amb menyspreu.
Doncs això. A animar i fotre pressió als mandrils.
PD: Amorebieta lenyeru!
És que hi ha molt filldeputa que no canta ni l'himne. I després ens escorrem amb el "you'll never walk alone". I de tribuneros rés, que a lateral tercera graderia és el mateix panorama.
El futbol treu la lírica més fina, oi?
El problema és que per a molta gent ser abonat del Barça és un prestigi social. I hi ha molt de llepafils que va al camp per deixar-se veure o dir que hi va ser. El problema del Camp Nou és que li manca una curva jove que arrossegui a la resta, com al Palau Blaugrana. L'altre problema és que aquí ningú deixa anar l'abonament ni borratxo i que un grup d'aquesta mena ja no hi cap. Quan es faci la remodelació i ampliació del Camp Nou, que si vé en Rosell no crec que es faci, seria un bon moment per plantejar ubicar-la.
P.D: Jo vaig aprendre a xiular amb els dits d'un dia per l'altre després de mesos d'intentar-ho. És qüestió d'assaig i error, em temo.
Amèn, mossènyer Markutis.
Trompeta de gas-->Camèra de gas
Jo, mentre esperàvem que els jugadors del barça arribessin al camp nou per celebrar la champions de roma, em vaig atrevir a fer callar un nen que tenia assegut a davant meu amb l'esmentada trompeta d'aire; després d'haver estat suportat la tortura una hora llarga.
Mai sabré si la mirada de desaprovació de la mare implicava algun tipus de fantasia sexual oculta o, el més probable, odi per fer jo les tasques que se li suposen a ella com a mare que vol que el seu fill no mori assassinat.
Naturalment, el nen va tornar a tocar l'instrument al cap de 10 minuts.
Una salutació.
Benvingut Xussep: efectivament.
Benvolgut Albert: amb el madrid la gent es torna boja, una llàstima que no passi més sovint.
Benvolgut Senyor Merdevalista: rodejat de iaios es fa el que es pot, Mestre.
Benvingut Anthony S.: tercera graderia, gol, primera...
Benvolgut Josep: el futbol sempre treu el millor de cadascú.
Benvolgut Markutis: clavada. Els boixos eren el que vostè vulgui, però a l'hora d'animar es notaven i molt.
Benvolgut CETINA: ras i curt.
Benvingut Ararat: les trompetes de l'apocalipsi, un instrument infernal. Em deixen el timpà com la gespa del camp de l'espanyol.
Publica un comentari a l'entrada